El començament del desenvolupament del nen/nena es troba en la motricitat. La intervenció directa de l’adult durant els primers estadis del desenvolupament motor (és a dir, fer la volta al bebè, aseure’l, posar-lo dret, fer-lo caminar…) no és una condició prèvia per a l’adquisició d’aquests estadis.

Les condicions ambientals favorables cap al nen petit aconsegueix regularment per si mateix, per la seva pròpia iniciativa, amb moviment de bona qualitat ben equilibrats, posar-se a boquetarosa, després rodolar, el reptar, i el gateig, seure i posar-se dret.

Seure al bebè, posar-lo dret, fer-lo caminar, etc… -forçant aixi a mantenir-se en aquestes posicions torpement, un equilibri muscular i tònic desorganitzat parcial o totalment immobilitzat ell mateix, impedint-li arribar a formes de moviments més elaborades, per les seves pròpies experiències – és una pràctica que no només no afavoreix el procés de l’aprenentatge actual sinò també s’assegura un bon aprenentatge en el futur.