Els contes clàssics van estar escrits per a nens d’altres èpoques amb realitats diferents als nens de la nostre societat actual.

Hem d’agrair i molt als  germans Grimm, a Perrault, Christian Andersen o Collodi, però utilitzen llenguatge poc apropiat per l’edat infantil, doncs, moltes vegades generen pors en molts infants.

Per això al segle XX , han aparegut altres clàssics que respecten al nen com a protagonista, el seu univers, la seva edat, i les seves necessitats emocionals.

Elmer – David McKee, editorial Norma, (Treballem la diferencia sense tenir el rebuig dels altres.)

Peix eriçat – treballem el compartir.

Por cuatro esquinitas de nada – Jerome Ruillier: treballem les emocions.

De què fa gust la lluna? de Michael Grejniec. Editorial Kalandraka

Que ve el llop! de Emile Jadoul editorial Baula.

Aquests contes ens semblen adequats, els personatges amb animals humanitzats i l’anècdota és lineal amb el que els nens poden seguir la història sense dificultat i no tenen cap personatge que faci de dolent.

Aquests contes els hem treballat, amb imatges, amb titelles, amb pedres. El conte és el nostre mitjà principal per treballar l’àrea del llenguatge.

Utilitzem llenguatge positiu i engrescador.